Lleret
I aquesta n'és per a tu
Fatumata catalana
pubilla de rostre bru
espigadeta i galana.
I aquesta n'és per tu,
tota n'és per a tu sola,
pel futur que se t'endú
i pel paisatge que et bresssola.
En pinedes i garrics
creix el teu món d'infantesa;
pisos vells, barris antics
i mitjos somnis de princesa.
A voltes acolorida,
a voltes duent texans,
a voltes amb les amiges
o talaiant als teus gemans,
Res és fàcil per a ningú
i a cops al món hi fa fred.
El món no es va fer per a tu
petit clavell morenet.
El món no es va fer per a tu
i malgrat tot, tu li somrius
trepitjant amb pas segur
el petit món en el que vius.
Desgranant el teu futur,
arbre de dues arrels
és per a tu el tèrbol atzur
de ser quatre cops rebel:
Ser la nova benvinguda
a una terra lluitadora,
dona, de nació oprimida
i classe treballadora
Avui el sol surt per a tu
i la lluna et farà el ple,
potser no ho sabrà ningú
i jugarem a no dir res.
Tu i jo no som diferents
i lluitant viurem la vida
adéu clavell morenet,
adéu estrella del dia.
