Lluny
Vaig amb l'anima ferida.
Saps que et crida i que t'espera.
Vaig buscant la teva vida,
lluny, on sempre és primavera.
Lluny, on van les esperances.
Lluny, on van tots els amors.
I, mira, potser és el cor que delira,
lluny, jo sento que tu em crides,
jo sento que tu em crides.
Writer/s: Ricardo López Méndez,Gabriel Ruiz
