Lluny
Carnets revelen el teu nom.
Però no saps pas com trobar-te.
Ni cap on vols anar.
El temps amaga els teus sentits.
I et fa del cor una pedra
que només pot fer mal.
Lluny, quan creuo l'oceà,
el teu batec constant
es perd a dins del mar.
Lluny, les cartes que enviem
es buiden amb el vent
i arriben sense res.
Però l'olor de flors del teu vestit
em trenca tots els esquemes,
quan t'apropes a mi.
I fa que res no sigui estrany
quan tanco els ulls i t'abraço.
Com si això fos real.
Lluny, quan creuï l'oceà,
el nostre petit món
començarà a girar.
Tanca els ulls i compta a cinc,
i para'l amb el dit,
que aviat jo seré allà.
Para i mira què senyala,
i queda en un sospir
el blau de sota el dit.
