Lliçó d'història
El present, és tan sols l'herència d'un passat. És la teua herència...
Habitant dins de les coves has sigut neandertal
adaptat al teu dur medi, has evolucionat
has passat l'era de pedra, l'era del metall
has sobreviscut a Troia fora del cavall
Has sabut alçar muralles, ciutats en el desert
i patir divines sense protestar
perquè amb el temps també has aprés d'aquesta
història, història, història, història
has sigut un gladiador dins del Colisseu Romà
adoraves els teus ídols, modelats amb terra i sang
no ha sigut sempre magnànim el gran rei Carlemany,
han caigut els fonaments dels teus castell d'arena i sal
Has defès Jerusalem amb arcàngels i creuats
I han sonat quatre cornetes a les portes de l'infern
Perquè al teu destí estava la paraula
història, història, història, història
I al final et queda el que has passat (Això no t'ho poden llevar)
T'has mantingut dret després de l'huracà
Amb cicatrius curades en el fang (Això no t'ho poden llevar)
I encara et queden forces per continuar
Entropessaràs de nou i tiraràs avant
No importa si caus ja no tens por
No t'han abatut la tempesta, ni la pedra ni el raig
Hi has patit sequeres i pesta, i estàs en peu
Has emprat la guillotina per fer la revolució
Has sigut absolutista, capità amb Napoleó
T'has tornat un poc romàntic has brindat amb els pintors
Has plorat damunt les tombes dels teus poetes morts,
Has desembarcat amb èxit amb el teu submarí groc
i has xafat la pols de lluna en en el seixanta-nou
Que ningú vinga a donar-te cap lliçó d'història, ...
que ningú no pot donar´te cap llicò d'història, història, història, història
ara més que mai pots dir que tu faràs història, història, història, història
El present, és tan sols l'herència d'un passat. És la teua herència...
