Lliure i vital

Jan Díaz

Potser que siguem uns avançats
creadors de somnis dispersats,
amb un xic, d’aigua foc, i llibertat

Potser, que siguem joguines imperfectes
i no sigui per casualitat
que ens agradi tant jugar, amb el bé i el mal
Som com funambulistes
jugant-se-la cada dia a la pista

Anem a l’abordatge
pensant que mai se’ns acaba el viatge

I a mi sempre m’havien dit
que el millor encara està per venir…

Si pogués triar, voldria ser una planta o un animal
si pogués triar, voldria ser el bosc o potser el mal

I no donar-li tantes voltes a les coses no resoltes
Només ser, només ser, lliure i vital
Lliure i vital,
lliure i vital

Pot ser que siguem uns penjats
a una finestra des de on es veu el mar
i resistirem el que calgui
però haurem de triar
Jo només vull ser,
lliure i vital...

Si pogués triar,
em desfaria de tants aprofitats
si pogués triar,
voldria ser
lliure i vital...
vital,
lliure i vital