Lliures
Saber que la sort no és tot
Que quan lluitem per una cosa
Hem d’estar ben forts
Tornem a utilitzar l’esforç
Com una eina fonamentada
En la unitat dels cors
Les ments subordinades han de caure al
Fons, les ments adoctrinades mossegueu la pols
I ara saps, i ara creus i ara mors conscient
La llibertat cau ofegada a mans de tot poder
Lliures…..
No entenem, per què?
A uns pocs privilegiats se’ls ofereix el món
Impunitat i arma blanca, llicència per matar
Una injustícia imperdonable que passem de llarg
Una mentida inqüestionable que evitem nomenar
Qui són ellls per decidir quin és el nostre futur?
Qui són ells per comparar un vot amb la llibertat?
Qui pretén equilibrar fomentant desigualtats?
Desigualtats incompatibles amb tota llibertat
Lliures, lliures, amb la ràbia del coratge cridarem que som
Lliures lliures, escriurem la nostra història amb la intenció
De què aquells que puguen viure fins que diga el sol que ja
Té prou que està cansat de tant de patiment.
Colpeja fort, respira
Colpeja fort, el dia a dia
La dignitat del pensament sotmesa a juí de vida o mort
La coherència ha fracassat fossilitzada a un pedestal
Lliures, lliures, amb la ràbia del coratge cridarem que som
Lliures lliures, escriurem la nostra història amb la intenció
De què aquells que puguen viure fins que diga el sol que ja
Té prou que està cansat de tant de patiment.
La llibertat dintre aquestes mans
De peus estesos i dagues de sang
Baix una creu que ens han penjat
Sentiràs dolor així sentiràs que mors
Sentiràs que ja no sents l’amor
Sentiràs dolor, Sentiràs que mors
Lliures, Lliures…
La voluntat és el camí per arribar a la raó, l’experiència
d’estar mort m’ha permés vore-ho millor.
Lliures, Lliures…
