Lluís Llach vs Raimon vs Serrat
SERRAT
Sóc un bandarra, un pàjaru a qui mai has suportat,
el millor dels cantautors, em dic Joan Manuel Serrat.
Jo sóc el nano a l’Argentina i era el noi del Poble Sec,
fa uns quants anys que tinc 20 anys
però encara faig algun concert.
Tinc un bec d’or, sóc un malote, torno boges a les fans,
tu, Lluís, sol al piano avorrint petits i grans.
I aquell tremolor cames
en el dia del teu debut,
molts companys dels Setze Jutges
van pensar: -Per què ha vingut ?
Eres feliç allà amb la mare en el teu poble tan polsós
No tot s’acaba a l’Empordà, pensa que el món és molt més gros.
Vinga, surt de casa, vine un dia amb mi al futbol
no et pots passar la puta vida musicant en Martí i Pol
LLACH
Mira’m als ulls, de mi no en parlis per darrera, tinc orelles de somera!
Sé que em vols veure afligit , però en sortiràs escaldat i penedit!
Serrat, Serrat, Serrat
Ets un ser mal educat !
Insensible, poca-solta, no tens cap profunditat !
Ets un canalla, sempre rondes a la gent de mala vida,
quan et poses a cantar sento una cabra malferida !
No has trobat ningú millor entre tots els teus amics
que t’has hagut de buscar un soci de l’Atlètic de Madrid ?
Què vas aprendre de l’exili, d’aquell temps tan convuls?
Està clar que fas de músic per poder tocar més culs.
RAIMON
Jo sóc Raimon, un rebel de crit existencialista
i no provinc del món burgès de la cultura elitista.
Sóc valencià, sí noi, i de classe treballadora.
Canto la terra, canto el poble i faig cançons per la meva senyora.
Sóc llicenciat en lletres, musico als grans poetes.
No fumo petes, que guanyeu duros? jo pessetes!
El meu primer hit va ser Al vent, sabeu com la vaig inventar?
LLACH
Escoltant discos del Bob Dylan que amb moto no hi saps anar.
Raimon et creus molt autèntic, que tens un rotllo molt pagès,
lluitàvem al mateix bàndol però era jo el més compromès.
SERRAT
Pareu el carro infants terribles, portaveus de la nació.
Vaig ser jo qui per la llengua renunciava a Eurovisió.
I amb la Cançó de Matinada vaig fer el que no ha fet mai ningú:
Una lletra en català que a Espanya fos número 1.
LLACH
Ai Serrat què t’empatolles, a mi no em prendràs el pèl.
Jo també ho vaig fer al seu dia i ara ho han fet els Manel.
RAIMON
Valtros jugàveu a la xarranca com fa tota criatura,
que jo ja entonava himnes i m’enfrontava a la censura.
Jo era de la corda del PSUC.
LLACH
Jo de la corda del PSAN, nacionalista d’esquerres.
SERRAT
Jo del PSOE militant.
No he estat mai partidari d’una Catalunya independent.
RAIMON
Heu d’entendre que a València tot això es veu diferent.
LLACH
Desarrelats, poc compromesos, l’exemple el teniu aquí,
que per la terra, per la llengua, he acabat a Junts pel Sí!
Estirem....
SERRAT
Calla gallineta
RAIMON
Coi d’homosexual
SERRAT
Vas començar el viatge a Itaca
RAIMON
I acabaràs al Senegal
