L'ofec del silenci
L'ofec del silenci dins la meva cambra
El so de l'oblit sepultant l'esperança
A trenc d'alba odia la nit
Desperto en la son, que em fereix a ultrança.
L'ofec del silenci retruny a la sala
Si la Noia que sega recull l'amenaça.
Del meu esguard sense neguit
Demanant que no em desperti sense trobar-te
A l'ansietat de les urpes ferotges
Del rellotge girant implacables
L'eternitat de les hores absents
Devoradores d'instants inoblidables.
L'ofec del silenci desperta els meus somnis
L'udol d'un vent fred enfosqueix la vesprada
I apaga la llum i escup a les brases
I encén la realitat per a tots amagada.
Estem condemnats a la distància
A l'ombra burleta dels minuts salvatges.
Writer/s: Ignot
