Lluna
Sovint et pense com lluna que no minva mai
que segueix la meua onada visiblement a la nit i discreta al dia
Sovint que dones llum a la foscor que m’empresona
i em regales una estrella per satisfer el meu desig
Desprens un encant blau, groc, morat,
rosa, roig, taronja que complau mirar
fins a la matinada, quan el sol et borra.
Tu ets per a molts un lloc on plantar banderes
tenir-te com a propietat privada
però jo voldria allargar la mà
i acaronar el teu rostre
que tot i que muntanyes i cràters són.
Jo et veig amb dos ulls, un nas i una boca (bis)
et personifique i et relativitze, per tenir-te a prop
Sovint que tinc por que una explosió
et difumine en la nit per sempre
qui m’iluminarà,
amb qui somniaré
amb qui cantaré
miraré o escriuré?
Resta sempre amb mi
amb aquest camí
que és la vida
i surt platejada per a mi
Lluna, lluna, lluna, lluna, lluna, lluna
Writer/s: La Perla del Túria
