Llunàtics
Una fosca nit de lluna nova
s'apaga l'espelma i la màgia se'n va
costa trobar un moment que ens vagi bé als dos
amb tanta tonteria pel mig
Si et veiés venir, quina sorpresa
imprevisible, quan penso sí
tants anys després, no veig les pistes
som uns llunàtics, ens estrellarem
Si la pell s'eriça i sues, encara t'importa
si la veu se't trenca i crides com abans
deu ser que queda la màgia
o que això només és un truc
com puc culpar la marea
del seu anar i venir, d'omplir-me cada cop que et quedes amb mi
Ja ens sabíem les nostres manies
però t'equivoques i sembla qui sap què
jo sóc com sóc, tu ets un misteri
deixa el què facis, ens ho mereixem
M'has deixat les claus a sobre la taula
passen els dies i tu fas com si res
potser la lluna plena em mostri el camí
sobren les paraules, per mi
Si la pell s'eriça i sues, encara t'importa
si la veu se't trenca i crides com abans
com puc saber si m'enganyes
si és sincer quan dius que te'n vas
com puc culpar la marea
del seu anar i venir, d'omplir-me cada cop que et quedes amb mi
Writer/s: Pol Cruells Raurich
