Boxets

Lluny


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp


Et sento tan lluny, et sento tan lluny de mi que quan et busco només veig un horitzó sense fi.
 
I em sento tan sol, tan sol si no estàs aquí, sense la closca on t'amagues de tot.
 
No crec en àngels, no crec en Déus salvadors ni en els eslògans que fan per televisió.
 
Però crec en el primer cop que em vas mirar i em vas dir el teu nom. O en totes aquelles nits que vam veure sortir el sol.
 
I tu, que sempre has tingut por, avui diràs que no, sense mirar ningú.
I tu, buscant un tros de cel, deixant de ser fidel a tot el temps perdut.
 
Ara que m'estic fent gran cada cop enyoro més no saber què passarà quan quedem per no fer res de bo.
 
Però ara ja sé de què vas, el nus també el desenllaç, ets una història que gira i gira i no acaba mai.
 
Avui tinc ganes de tu i d'explicar-te el que algú em va ensenyar: que no existeix temps perdut sempre que sigui viscut.


Writer/s: David Barón, Roger Colobran,Roger Colobran