Lluny
Aquí també es fa fosc, també hi ha molta gent,
també hi ha de tot, igual que on estàs tu.
Festes per la nit, gent sense sentit,
tardes d'enyorança i avui que també plou...
S'assembla tot al teu món i a tots els teus racons.
Els vespres envoltats de gent, de llums i de colors.
Tot és exactament igual, només que tu...
Tu no estàs aquí al meu costat rient-te de tothom,
demostrant-me noves situacions,
que mai les hagués trobat jo sol.
I ara que estàs tan lluny no sé que fer de tot això.
Com un presoner, com un condemnat, em vaig fent a la idea de com haig de lluitar.
Repasso els bons moments, n'oblido els dolents.
Reconec el que hem après i el que he volgut deixar.
Les hores de rialles, viatges tan lluny d'aquí,
les tardes junts a casa, les hores de dormir.
Tot el que ara voldria, però és que tu...
