Lluny
Aquí també es fa fosc, també hi ha molta gent.
També hi ha de tot, igual que on estàs tu.
Festes per la nit, gent sense sentit,
tardes d’enyorança i avui que també plou
Tot és igual que en el teu món i a tots els teus racons
vespres envoltats de gent, de llums i de colors.
Tot és exactament igual, només que tu...
Tu no estàs aquí, al meu costat, rient-te de tothom,
demostrant-me noves situacions
que mai les hagués trobat jo sol.
I ara que estàs tan lluny, no sé què fer de tot això.
Com un presoner, com un condemnat,
em vaig fent a la idea de com haig de lluitar.
Repasso els bons moments, oblido els dolents.
Reconec el que hem après i el que he volgut deixar.
Les hores de rialles, viatges tan lluny d’aquí,
les tardes junts a casa, les hores de dormir.
Tot el que ara voldria, només que tu....
Tu no estàs aquí, al meu costat, rient-te de tothom,
demostrant-me noves situacions
que mai les hagués trobat jo sol.
I ara que estàs tan lluny, no sé què fer de tot això.
Writer/s: Trenkaband
