Lluny d'ací
No sé per què encara recorde
que un dia ennuvolat volgueres marxar,
sense un comiat a la partida,
no sé on estàs,
faig voltes i voltes no em puc aturar.
I en vore caure la nit com un teló,
les ombres l'obscuritat se les portà
com a tu i no sé on estàs.
I encara que la sort no m'ha tractat mal
sols sóc el fidel reflex d'aquella llum
que un dia se n'anà d'ací.
I al vent el meu cos jo li entregue,
em vol ensenyar
vaixells enfonsats a les aigües
de la tristesa.
Essència d'un ésser superflu,
tangible i fugaç,
imatges que en mi s'amunteguen
com venen se'n van.
I ara que el vent calent colpeja,
em crema la sang i va arrossegant
tot el que deixà la marea,
i la llum del far em guia la mà per reescriure el final.
Podràs buscar-me lluny, lluny,
molt lluny d'ací,
al mateix lloc on ahir et vaig trobar
asseguda vora la mar.
I em trobaràs caminant sobre un rail
perseguint el dolç aroma d'una flor
que sé que mai atraparé.
I al vent el meu cos...
