L'octubre
Finals de Setembre, rovell a les fulles que ara es trenquen. Un cel que es de cendra, marró ofegant el terra. Tot era perfecte. Volíem sentir la nit desfent-se. La lluna que queia, aquella abraçada era per sempre. Octubre de conte, tu tan bonica mirant-me somreies. Tenies el meu cor que creia però tot el que deies va anar morint com una espelma.
Ara et gires, no t'importen els meus crits ja no els escoltes, ja és molt tard. Massa tard.
Ara que em tanques la porta, ja no trobo cap resposta, sé que és tard. Massa tard.
L'Octubre va fugir volant cap a París.
Final de trajecte, saps que ja no calen més paraules. No diguis ho sento, i que tornaràs, jo ja no ho penso. Tampoc em defenso, t'emportes amb tu tot el que sento. Bocins d'una història, que el vent s'endurà bufant amb força.
Ara et gires, no t'importen els meus crits ja no els escoltes, ja és molt tard. Massa tard.
Ara que em tanques la porta, ja no trobo cap resposta, sé que és tard. Massa tard.
L'Octubre va fugir volant cap a París.
L'Octubre va fugir volant cap a París.
