Lo gallet músic
Jo tinc un gallet músic
que no té curt mica el bec
canta fort quec-quec-re-quec,
quec-que-re-quec, quec-que-re-quic,
cridant-nos a tots, jo et flic.
Escolteu la cançoneta
que el meu gallet va cantar...
És l'Espanya un embolic
que no hi ha més que enfarfec
la llei sols apoia el ric
quec-que-re-quec, quec-que-re-quic,
quec-que-re-quec, quec-que-re-quic,
perquè el poble és un badoc
coc-co-ro-coc,coc-co-ro-coc
coc-co-ro-coc, quec-que-re-quic.
Amb la nacional caixeta,
que és del poble les suors,
no s'han d'engreixar traïdors
que li facin la barbeta
no viure amb l'esquena dreta
el que hi sap clavar pessic.
quec-que-re-quec, quec-que-re-quic,
quec-que-re-quec, quec-que-re-quic.
Perquè es puga conservar
la llei sempre pura i neta
un fusell amb baioneta
lo poble ha de tenir a la mà
i aixís no es violarà
com la donzelleta de Vic.
Aixís lo gallet cantà
per fer entrar tots en raó
com lo gall de la passió
quan Pere a Cristo negà,
i al que no es vulga esmenar
li clavarà sempre el pic
quec-que-re-quec, quec-que-re-quic,
quec-que-re-quec, quec-que-re-quic.
Writer/s: Popular,Ton Rutlló
