Lokomondo
Serpentines d'aigua que cauen dels ulls, que omplen la pica blanca que rebassa i bessa,
ja l'hem perdut
Que si tanco els ulls em perdo un segon que pot ser vital per la supervivència
d'un món dolgut,
que corre molta pressa i va perdut rere les passes de caure al pou
Jo resistiré pacient,
però no prometo que no fiqui cullerada que un no es de pedra i perd el pes
Vigilaré jo per ponent
que no destrossin més aquest planeta, que de tots es vida i la vida es viu en present
De la importància que li dono al temps un segon, té el triple de valor que la meva existència,
en aquest món
Sense tenir consciència tu avives el foc, que fa créixer el meu odi i sobrepassa les fronteres que contenien la meva noció,
Fent veure que hi ha control de la situació, que desvaria i m'engreixa la vena que em surt del front
Jo resistiré pacient,
però no prometo que no fiqui cullerada que un no es de pedra i perd el pes
Vigilaré jo per moments
que si cau no esquitxi, reboti i revifi i així pugui dir-vos que:
Si pots desperta d'aquest malson, on tot és fred i el sol es pon, per un moment llevat que tu encara pots.
Writer/s: Ernest Cardona,Tabaloko
