Lola la tavernera
Ja de negra nit, buscant aixopluc, entra a la taverna
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor,
mariner jove, tibat i fort
amb fulard negre lligat al coll
alt, roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre, Lola, posa'm un got de vi
i et cantaré una cançó.
I mentres l'hi canta una havanera amb la guitarra
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l'ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella havanera.
EI teu cos m'encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.
I com cada vespre la tavernera encisadora
espera el galant que com cada nit, l'ha d'enamorar
amb la guitarra i un got de vi
cantarà alegre tota la nit
canons de Cuba, cants de mulates i blau marí.
Corre, Lola, posa'm un got de vi
i et canto tota la nit.
Writer/s: Carles Casanovas,Josep Bastons
