L'últim home viu
Vaguen sense pena ni glòria
Una estirp d’ànimes mortes
La malnascuda humanitat
En els pastorets són el ramat
Tot esperant l’oblit deambulen sense rostre
Homes que ha no troben
Ni la seva pròpia ombra
No hi ha res que els faci bullir la sang
Ni que els donin pel darrere ni pel davant
Eterna nit de tots sants
Morts en vida que no en sortiran
Carcasses buides, dèbils humans
El purgatori per sempre patiran
És l’evolució ovina
Perquè en realitat
Qui rep en una galta i posa l’altre
És un xai de veritat
