Lo mico degenerat
De tant aldarull sense treva,
de tanta pressa angoixant...
Desagna la ferida
i el crit no arriba a entendre's.
Grinyolen frontisses
i el mic s'espanta d'ell mateix.
Lo mico juga sense saber.
Lo mico degenerat
ha canviat les sabaters per la fera de ferro.
La fera de ferro brama, ell udola,
es creu el ri de la selva.
De tant aldarull sense treva
al mig del fum axfisiant,
de tanta bogeria absurda
fugint cap al davant.
De massa inocència en creura
mentides malintencionades,
perdut el seny, el senderi,
fugint cap al davant.
Cobra? o paga?
Juga a ser el que no és.
Lo mico de circ enyora
trencar-se les mans pujant-se a l'arbre.
El bambollant magma asfàltic,
el pols del ciment, taquicàrdic,
es mesura en cors detesos.
Aquesta paradís és un cul de sac mediocre.
