Lo riu és vida
Hem sigut una terra que ha fet feliç a qui se l'ha estimada.
Hem tingut una gent que sempre l'ha viscut apassionadament
i una mala notícia va recórrer el Delta com una ventada:
podríem perdre l'aigua i mos tocaria viure un mal moment.
Mos van amoïnar posant a prova tota la nostra paciència,
mos van amoïnar sense importar-los si teníem la raó
i la nostra raó se va donar la mà en la raó de la ciència:
Va nàixer una cultura per acostumar-mos a viure millor.
Tota la gent de l'Ebre està ben unida
per una veu que crida "lo riu és vida".
I als pobles de la terra ja no s'oblida
que hi ha una veu que crida "lo riu és vida".
Sortíem al carrer i érem poqueta gent, les primeres vegades,
i la millor sorpresa va ser descobrir que no estàvem sols.
Ja no érem una gota, n'érem moltes més, ja no semblàvem riuades;
riuades d'aire fresc que tocaven la pell i arribaven als cors.
Tenim la nostra música, lo nostre vent, tenim la nostra serra.
També tenim una vella i bonica forma de parlar.
I un riu que s'obri pas de la muntanya al mar entremig de la terra,
un riu que dóna vida i al que tots junts hem après a estimar.
Tota la gent de l'Ebre està ben unida
per una veu que crida "lo riu és vida".
I als pobles de la terra ja no s'oblida
que hi ha una veu que crida "lo riu és vida".
Writer/s: Artur Gaya,Jordi Fusté
