L'última cançó

Fred i Son

No diguis res més
i escolta ben desperta
encén una espelma
com si la corrent no hi fos

no estiguis absent
apropa't així confosa
estira't aquí a l'estora
en aquest racó tant fosc

sempre la més trista, ets l'última cançó
sempre tremolosa, ets el petit record d'una nit...
freda, freda, freda

voldria ser ben endins
perdre'm sempre en tu
però mira'm bé, sóc aquí
entre dos murs
en terra de ningú

no marxis encara
fes l'última per mi
espera't que trenqui
la primera llum del matí

no facis remor
quan tanquis la porta
ara l'agulla torta
s'ennuega de soroll difós

sempre la més trista, ets l'última cançó
sempre tremolosa, ets el petit record d'una nit...
freda, freda, freda

voldria ser ben endins
perdre'm sempre en tu
però mira'm bé, sóc aquí
entre dos murs
en terra de ningú

voldria ser ben endins
perdre'm sempre en tu.
però mira'm bé, sóc aquí
entre dos murs
en terra de ningú