Màgia
Et penses que fas màgia, però veig la teva ombra a la foscor
Et creus tan invisible com a la radiografia el tumor
No ets bona i ho saps
La teva veu és seda per qualsevol orella innocent
Mitges veritats xiuxiuejades sota la tempesta imminent
No ets bona i ho saps
Però tant és si ets bona o no
quan no tinc armes per lluitar de debò.
Fes-me un favor:
Jo tanco els ulls i compto fins a tres i tu desapareixes
Fes per un moment que pugui creure el teu joc
i en què màgic que pot ser, de cop, pensar que ja no existeixes.
Quan vols transmets una il·lusió tan contagiosa com la grip
Quan vols t'amagues com un set a les arrugues del meu llit
