L'última volta
Va ser la nit d'un concert
D'un grup que mai no recorde
I va passar tot com solen
passar estes coses
Jo només en el desig pensava
I tu em vas furtar la son
I la letàrgia
I Poc a poc ja et buscava amb la mirada
M'acostumava al teu gest
i al teu parlar suau
I a la teua manera de parar la taula
I la manera com rulaves
I a les cançons que més t'agradaven
Quan m'inventaves noms i jo m'emprenyava
Quan em despertaves amb carícies i et besava
Coquetes amb mel, colpets de cassalla.
L'última volta que et veig.
El nostre serà un adéu
sense retrets sense revenges
Que el camí et siga llarg
i ple de llum i noves sendes
Com quan anàvem junts a la muntanya
i ens apartàvem de la ruta marcada.
Vaig aprendre tantes coses
que no he tingut temps de recordar-les
Seran els canuts? o seran les ganes d'oblidar-te?
Em vas ensenyar a colar-nos al metro
A comptar fins a deu abans de cagar-la
Vas omplir el meu temps de jocs de paraules
i diumenges sense ressaca
Una vesprada de març una cançó de Feliu
i tu i jo despullats en aquells pis de la Plana
L'última volta que et veig.
…i si jo fora més llest
i tu ho sigueres menys
canviaria la qüestió,
canviaríem els papers.
ama i senyora
dels besos més inquiets,
un plaer estar amb tu
i recordar quan érem un.
