L'últim somni
Sense casa ni família a la nova ciutat,
només un abric vell i una manta de cartró.
Els seus nous amics van morint pels carrers freds
després de vint anys d’una dura lliçó.
Un dia van donar-li la mà i van escoltar la seva veu,
i van descobrir la seva història plena de dolor.
Ara ha abandonat el seu íntim enemic,
el metge li ha dit: “una gota més i te’n vas!”
I és feliç així, amb el seu barret de mariner,
demanant caritat a les portes del destí.
Als seus ulls es reflexa la llum de la bondat,
encara que un dia s’abandonés al món.
La gent se’l mira malament, pensen que és un lladre.
I diuen que va escollir el seu camí,
per això ningú l’escolta.
Què podia fer si la barca es va trencar
i el seu germà no sabia que aquell era el seu final,
navegant a la deriva, sense poder-se despedir
i deixar apunt les seves coses.
L’esquena es va trencar i va haver d’abandonar el mar,
començar una vida de zero i trobar un nou lloc,
encendre un nou far per no viure més temps a la foscor.
Que dur saber que no tornaràs a veure’l mai més.
I fumant està, oblidant les penes,
prenent un cafè a la barra d’un bar.
Amb la bossa plena de cendra i la butxaca sense caritat,
les seves mans mostren la nostra falsedat.
Però ell, amb els seus amics,
torna explicar la seva història.
El seu últim somni és viure amb pau
i que ningú hagi de patir el mateix.
