Mai
Mai has pensat si t'importava,
mai has oblidat el què passava,
mai has cridat el meu nom.
Riu avall em porta la corrent,
no m'importa veure passar el temps,
deixo arrossegar-me pel vent,
acompanya'm.
No hi ha mort més trista que ser viu,
quan el cos respira però és buit,
sense tu al costat ja no hi haurà
primaveres.
Cançó que em vas ensenyar
quan jugàvem a estimar,
cançó que no puc cantar
jo tot sol.
Deixa'm sol i no tornis amb mi
i que el meu cor s'aturi lentament,
com si fos un trist rellotge vell
sense corda.
A les mans no em queda quasi res,
són buides i fredes com el gel,
el nostre passat es va apagar
com estrella.
