Ma casa és ta casa

Lluís Vicent

Mes teules roges de la meua sostrada
continuen a l'expectativa però inermes
malgrat no renunciar a veure el cel
de totes formes han canviat
les molses les han fet una miqueta verdes
i ara per ara brande l'eina construint
els fonaments de la casa.

Quan vindrà l'hora de pensar en un present millor
On la ignomínia siga justa i ningú es pense etern?
Aprofitarem el temps com veces per a ocells de llibertat.

Fora de ma casa hi ha bancs
i homes de negocis
que ens donen foc
quan tenim mistera
i ens neguen un cigarret
quan anem curts de diners
pardals que s'alcen a les cinc i mitja
van al psicòleg
a perbocar la frustració
tenen abscessos al cor i a les mans
forjades pel treball precari
veuen la televisió i es droguen.

Fora de ma casa també
hi ha pobles cridant el dret a ser
xiprers als cementeris de la fam
ramats que pasturen
sota la mirada inquisitòria del gos pastor
i l'amenaça dels llops
funambulistes valents i boigs
sobre la corda de l'economia
excavadores que fan marcir els estels
realitats esquinçades i apedaçades amb ciment
cotitzacions de la Mort en borsa i extincions

Tant abunden aquestes tempestes
que el vent imparable porta les llavors
dintre la meua llar
cada volta més similar
a totes i cadascuna de les cases
on,després de la tronada,
espere
brotarà
el nou demà.