Mai més

Núria Rossy

Com l'oblit d'un nino vell
Com molí allà on no bufa el vent
Lluna a mitja tarda
Sol de mitja nit.

Com l'estel perdut pel cel
Sense amics i sempre absent
Potser no és estrany que el deixin a un racó
Però ningú ha nascut per viure sol.

Tots somniem un sol d'estlu
que escalfi els dies llargs
tots guardem secrets i pors
que només l'amor descobrirà.

Tots patim si un trist enyor
no ens vol deixar dormir
i què feliç serà per a mi un demà
braç a braç si tu estàs al meu costat

Però temps al temps que hi ha un demà
i prometo que el faré guanyar
Reprendré el fi
del meu estel perdut.