Madona això no es fa
Madona, això no es fa.
Jo puc cantar la fruita
dolça i assequible a la vora del camí
i, si tant voleu,
les cireres sense pinyol del còctel;
però l'amor?
Recordeu
que ja d'infants ens ensenyaren fisiologia
i ens ripuntaren l'amor
bala per bala.
Digueu, doncs, quin paper hi fa
t'estim, t'estim
entre soroll de màquines?
Tal volta sí, madona,
que no me costaria gaire
d'apamar l'alè i d'inventar-me
papallones i de fer el bes vegetal
i destil·lats els tactes.
Tal volta sí que unes parpelles
i un intercanvi de salives
són quelcom més que una carícia
orgànica.
Tal volta sí
que hi ha una idea
dins cada paraula; però...
Recordeu
que ja d'infants ens ensenyaren cibernètica
i natalitat controlada
fil per randa.
Digueu, doncs, quin paper hi fa
entre tantes evidències la metàfora?
Madona, no hi ha dubte,
ens estimem.
Quina vergonya
pel reblanits adolescents
fills d'una dona comprada.
Writer/s: Guillem d'Efak,Joan Martorell
