Mai no voldré per llit pedra de marbre
Mai no voldré per llit pedra de marbre
quan ma vida jaurà el son eternal.
Si em donen per dormir l'ombra d'un arbre,
siga la del xiprer, sembla immortal.
Llavors combregarà amb la mare terra
la llarga plenitud d'un ferm abraç
d'on brollarà, pel do de la desferra,
l'alè vital. I florirà el meu jaç.
I aquelles flors que gaudiran un dia
la llavimuda pau del vell xiprer,
enflairaran ma delitosa ombria.
Que bé estaré sota el florit roser!
L'aladre de la mort, font de la vida,
miraculós quefer d'amable fat,
fent solcs renovellats serà la dida
que nodrirà a qui jau estantissat.
