M'agrada
Des del balcó veig adormir-se la ciutat
i a l'horitzó l'última espurna que se'n va
I el cel blau i la foscor de sobte fan que només pensi en tu
que algun dia em diràs que amb mi vols estar.
Des del balcó veig la lluna sortir
la miro als ulls i ella em mira a mi.
I em diu que no hi pensi més
que tu per mi no sens pas el mateix
que amb això dels sentiments
deixi passar el temps.
Digue'm tu quan més he d'esperar
jo no puc oblidar que m'agrada.
Li he de dir tota la veritat
no puc seguir amagant que m'agrada.
Des del balcó veig el cel estrellat
com els teus ulls em deixen bocabadat.
Tanco els ulls i em poso a somiar
que tu ets estirada al meu costat
i acariciats pel vent
compartim aquest moment.
Digue'm tu quan més he d'esperar
jo no puc oblidar que m'agrada.
Li he de dir tota la veritat
no puc seguir amagant
que m'agrada.
Writer/s: Sergi Estella
