Mai

Pitjorestàstu

No sé perquè
he decidit xerrar amb tu,
supos que no està oblidat.
Fa un temps que he estat pensant
com canvia tot, com ho he triat
com he arribat aquí
i perquè vaig venir.

Havia de ser i no ha estat.
tot és planetjat i va i es romp
i cau dins un forat
es futur prefabricat.
I no ha sortit res com pensaves.
Supèrflua voluntat
en el fons ja ho esperaves
haruàs d'anar endavant.

Quan mires enrere
i veus que ja no et queda
res a dins, res a la fí.
quan ja no et queda res per di.

Després coneixes algú
per casualitat, te l'has trobat
al lloc menys esperat
enmig de sa gran ciutat.
Tornes a tenir il·lusió
però en el fons tens por,
no saps què pot passar
ni cap a on anirà.

I no ha sortit res com pensaves
quan mires enrere...

I ara aquí tot queda així,
tot ha vist llum, tot ha sortit.
Aquí i avui ja ho puc dir,
que ja no em queda res per dir.