Mai diguis mai

Jordi Ninus

Han passat uns quants anys
El temps avança impacient
Silencis plens de soroll
Hi ha pols al teu menjador
No sents la música de fons
Desembres dins d’un calaix
Un foc que crema distant
Segons que es fan tan eterns
Un vent que bufa al revés
Tan ple de somnis i papers
Deixa que et portin les mans
Deixa que et senti el teu cor
Crides a la intensitat
Aparques la compassió
Esclaten tots els colors
I la pluja et mulla un altre cop
Mai no és tard
Mai no és fosc
Mai no és lluny
Mai no és fred
Mai no és res
Mai no és mai
I mai no diguis mai a la vida
No diguis mai a la vida
De sobte tornen records
Desitjos tan amagats
Passat, futur i present
Sobretaules sense final
Per fi la música ha tornat
T’aixeques sense pensar
Corres carrer avall
Està plovent però és igual
Només desitges cridar
I et preguntes on eres
I et preguntes on has estat fins aquest moment
Mai no és tard…