Mai en tinc prou
Ha arribat l’hora
De l’ofrena,
La foguera crema.
Un ens que volta,
Una ombra,
Un infant que plora.
Són grans poders,
Un relicari,
I els secrets que envolta.
Viure o morir
Tot és idèntic,
Tot és un miratge.
No puc confessar,
L’origen dels meus problemes.
No puc, estic sol.
Hi ha parets que tot ho senten.
Jo mai en tinc prou,
Mai en tinc prou,
No en tinc mai prou.
Sí, sempre em falta més.
Vull tenir més,
Abastar més.
Sentir que sóc afí,
A les veus en mi.
Haig ascendre,
Però abans m’haig de coronar.
Un sacrifici
Necessari,
Requisit d’entrada.
Tothom em mira,
Tots m’observen,
Destil·lant cabòries.
Darrerament,
Salten guspires,
De fantasmes.
Compte!
La teva ment,
Es crucifica,
Doblegant-se però jo
No puc confessar,
L’origen dels meus problemes.
No puc, estic sol.
Hi ha parets que tot ho senten.
No puc confessar,
Hi ha parets que tot ho senten.
Jo mai en tinc prou,
Mai en tinc prou,
No en tinc mai prou.,
