Maleïda ciutat
Estranyes flors clivellen el quitrà,
simulacions absurdes de vida,
el só de les sirenes que ve i va
a un ritme que ningú pot aguantar.
I així transcorrerà,
la vida entre l'asfalt,
cridant molt fort
“maleïda ciutat”.
Alçant el cap hui no puc contemplar
més que la forma vertical,
persones que deambulen sense rumb,
no saber si seràs tu,
si eres tu la meua llum.
Es barregen l'amor amb la traïció,
són els eterns ingredients del dolor,
s'escolta divagar un cor trencat
en busca de l'adéu que l'ha arrancat.
I així transcorrerà
la vida entre l'asfalt,
cridant molt fort
“maleïda ciutat”.
Alçant el cap...
