
Malson
Claus de suro que no obren portes de cristall (tot ben estrany).
Deserts de fang, llàgrimes dolces, arbres morts amb branques florides.
Deixo en blanc l’escrit i així em nego el desig de viatjar a deshores.
Com cada nit, no puc dormir.
No és estrany creure-hi amb força tenint clar l’incertesa d’aquest instant?
Deixo en blanc l’escrit i així em nego el desig de viatjar a deshores com cada nit.
No és estrany somiar despert desvariant?
No puc dormir, no puc dormir.