Maleïts

L'Ham de Foc

Magolat per la mar va el cavall capturat
i mort sé que navega pel vent espentat.
Mentre va remugant entre dents les cançons
i les venes rebenten fent de l'aigua sang.

Les plomes duu descosides al salnitre surant,
xiuxiuegen les escumes, de turment s'han amarat.
Amb fil i agulla cosides doncs volíem volar
però no són per a l'home, què farem per canviar.

Però et bese I tu em beses, tots dos girem fort.
Rode, gires, voltes, voltes! ofegueu-me meu amor.
I obríem els braços mirant cap al blau
però als maleïts que fugen no els fa favor cap déu.

Se'n anem sense res, buides mira'm les mans
no tinc res que amagar-te només el meu destí.
De casar-me és l'anell que llancí al fons del mar,
el soldat se'l quedà per la que està ballant.

Sé que sents una angoixa que t'espaventa i fort
digueu-me si estes ales fan encara dolor.
Em traït la nostra guia per furtar-li el seu foc,
si retornara a la vida li assecaria jo el cor.