Mar

Bosni

Núvols de tempesta que s'acosten
la terra es trenca a cada pas
ja no crec que sigui lliure ara mateix

Vull anar-me'n vull parar-me i veure-ho tot molt més clar
hem destrossat tots els poemes de llunes i sols (que parlen d'amor)

però si vols, avui podem quedar

Navegarem pel mar
i deixarem la terra lluny
quan surtin les estrelles buscarem de nou el rumb

Una vela blanca s'arrossega
entre els fars abandonats
de la costa més bonica
que mai has somiat

Vull quedar-me i veure com s'acaba
la nostra funció
vull veure caure tot allò, que creiem tenir

però si vols, no cal pensar-hi més

Navegarem pel mar
i deixarem la terra lluny
quan surtin les estrelles buscarem de nou el rumb

Vora el mar, on la terra quedi lluny
i quan es faci fosc ens deixarem portar pel cor.