Mar d'estiu
Bocabadats, ens mirem la mar
igual que ens mirem el foc, la mateixa mirada ens cal
per admirar distretament el flux
d'un mateix ball hipnòtic, un mateix rast
d'ulls insomnes, esbatanats, vessant-se com la set
o la resina, fascinats i commosos a l'albir
impàvid de les fúries adormides, la indolora
inconsciència de llur poder.
Ens mirem la mar igual que ens mirem
el foc. Generoses, ones i flames imanten
les nostres mans, i el seu ritme ens arrossega
com els silencis d'un poema impossible,
com un temps que ens ajorna, alenant,
bollint estranyament i alhora
dins i fora de nosaltres, dins i fora
de les aigües, pèndul únic
i inclement que ens bressola sense usura,
com l'enterca baterola d'un xiquet gronxant-se.
Seca remulla a l'aguait dels llamps, llaors, brins
de cànem a la sort de la marea, quina mena
de justesa hi podem reclamar? Ens mirem
la mar igual que ens mirem el foc.
Ones i flames imanten les nostres mans.
Ones i flames, i cossos llunyans, i a l'ocàs velams
que ens abranden la impostura, i en la mirada vestigis
d'aquesta dansa infinita que ens acull i que germina.
