Marxa fúnebre per Art Tatum
Negre i cec, pianista en boîtes i bars,
tocava Porter amb les mans de Liszt.
Perquè a la mort també li agrada el jazz,
no va poder arribar mai a París.
Ella va descansar la seva mà
de gàngster en les tecles de marfil,
donant-li el to per començar a tocar
en el seu club privat al cel de nit.
El contracte és per sempre: whiskys d'ombra
l'escalfen, negre i cec, mentre despulla,
fins a fer-la sublim, la melodia.
El piano tancat també és la música:
és el taüt d'Art Tatum, on assagen,
llunyans, els seus lilosos dits de pluja.
Writer/s: Joan Margarit,Francesc Capella
