Mata'm
Rebentant finestres per que no pugi entrar l'alè en forma de sons.
Rebutjant esquemes que no quadren amb les formes que has creat.
Mata'm, escolta'm, llença'm lluny per no sentir-me
agafa'm, trenca'm, crema'm l'anima invisible.
Pomes que es podreixen al cistell sempre te que haver-hi de tot.
Bromes s'esvaeixen, sota un sol que escalfa sempre la remor.
Mata'm, escolta'm, llença'm lluny per no sentir-me
agafa'm, trenca'm, crema'm l'anima invisible.
Jo no m'impaciento, quant no tinc ningú al costat amb qui parlar
no em calen aliances, putes armes que no em deixen mai plorar.
Per això tinc que dit que, mata'm, escolta'm, llença'm lluny per no sentir-me
agafa'm, trenca'm, crema'm l'anima invisible.
