Matí amb orenetes
Les ombres de les orenetes
sobre els edificis
són vivents orenetes,
criatures solars,
silencioses i dúctils,
que juguen, com tot,
a la gran confusió.
El dia ja no és una promesa
sinó un coàgul de felicitat
malmesa, el tràngol
imaginat
d’un que és la febre i delira volums.
Falta un dia per l’estiu,
com falta un dia per la devastació final,
com falta un dia per l’amor i per salvar-se,
com no hi ha dies per comptar, sinó orenetes.
I l’ombra de tot, més lliure que tot,
dividida en ombres, vivents i crues.
