Masurca trista
Comencem una masurca,
Que és el ball del saltiró,
On explicarem la història
D'en Martí i la Rosor.
Van casar-se a l'església
Sense cap estimació,
Casament per interessos,
Bé prou que ho sap la Rosor.
Ella porta roba fina,
Li han posat lo bo i millor,
Tant li fa anar ben vestida
Si per dins sols duu tristor.
En Martí diu quan la mira:
"Per què en em somrius, Rosor?"
I ella diu: "Com puc somriure?
No ens volum ni tu ni jo."
Ai, sense amor,
Ningú no pot ser feliç
Ai, sense amor,
Sense amor del bo,
Mai ningú no pot
Ser feliç de debò,
De debò!
Interessos de família
Els seus pares van pactar.
Si és que es volen o no es volen
Mai ningú ho va preguntar.
I ara van, amb la tristesa
A l'església, ben mudats,
A signar la gran comèdia
Davant tots els convidats.
Els diners no fan la glòria,
Ja t'ho asseguro jo.
L'alegria de la vida
Diu que es porta dins del cor.
En Martí es va quedar conco,
Malgrat aquell casament,
I la noia ha estat fadrina
Fins al seu enterrament.
Writer/s: Jordi Roura
