Menjar de fer culleres
Cullera de farinetes
feta de boix del Boixar.
Cullerero Cullerero,
ai!, qui me'n voldrà comprar?
La cullera que no crema
ni al tastar ni al remenar.
Assentat al banc de fusta,
les hores mai he contat.
Au, afanyat, de presseta
que s'ha d'acabar l'estall.
Fa molts anys i encara sento
l'olor de boix a les mans.
Si minjar de fer culleres
o fer màrgens o espardenyes
o cabassos i graneres, no pot ser.
Qui apanyarà la pedra
o l'argila i la seda
o la llata de palmera, qui ha de ser?
Busco el bon tracte d'unes mans;
- En mi sempre faràs tracte.
Tota la saviesa de tants anys;
- Cullerer és lo meu ofici.
Tantes hores ben perdudes en detalls:
- Jo mai he comptat les hores.
La paciència de l'ofici d'artesà.
Dormíem sense taulada
dalt del barranc de Lloret.
Mos trobàvem amb pastors,
serradors i carboners.
Hòmens de monte com natros,
jo només un sagalet.
Agafa ben fort la gúbia,
fixa't i n'adependràs.
Porta tot lo seu ofici
tallat a les seus mans.
Quan lo Birbo no em mirava,
jo me'l quedava mirant.
Si minjar de fer culleres
o fer màrgens o espardenyes
o cabassos i graneres, no pot ser.
Qui apanyarà la pedra
o l'argila i la seda
o la llata de palmera, qui ha de ser?
Writer/s: Quique Pedret,Jordi Fusté
