Meritxell

Rockness

Hi va haver una nit
Que va ser perfecte
Ens varem conèixer
I vam intimar
Em vas dir que no em mentiries
Però tampoc em diries
Tota
La veritat...
Però aquest matí
Quan m'he llevat
Hi havia un buit al coixí
T'havies esfumat
Com un somni
Al despertar
Vaig sortir corrent
A buscar-te
Però no vaig trobar-te
A casa teva em van dir
Que res ni ningú
Ho hauria pogut impedir
El que més em dol
Es que no em fessis saber el desig pel teu destí.
A hores d'ara
Qui sap on deus parar
Potser hagis anat
A crucificar un altre
Acabaràs cansant-te de petonejar tantes
Granotes.
Em vaig deixar enlluernar
Pels teus cabells daurats
Em vaig perdre en els dos cels blaus
Del teu rostre
On em deixaves tocar les estrelles
Però ara...
La nit ha tornat
A enfosquir el meu cor
Amb el teu record
Ens agradava la mateixa música
Mateixa gent
Mateixos pensaments.
Potser siguis a prop
O a milers de quilometres
En un hotel cinc estrelles
Al tren o a la carretera.
Destí a resoldre un nou problema
I potser...tindràs la ràdio encesa
I amb una mica de sort
Escoltis aquesta cançó
Aleshores sabràs
Aleshores et diré
T'estimo,t'enyoro
Bona sort
Adéu...
Meritxell...