Mil llunes
L'havien vist caminant per la ciutat
Ell mateix es preguntava, que ha passat?
La terra l'ha anat filtrant
I ell s'ha quedat distant
Amb qualsevol excusa per quedar-se quiet
Maleint el món sencer
Però ignorava que el desig corria
Per dins de la seva pell
Mil llunes triomfants
Mil llunes de sang
Mil llunes de no saber
Mil llunes plorant
Mil llunes de sang
Mil llunes... i aquí seguiré
Ho vas voler viure tant
Que la pressió va ser asfixiant
De nou cap cot i enfonsat
Va decidir que s'havia de acabar
Corrents dins d'un somni etern...
