Magda

Milord

Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Veniu, aquí, Milord,
seieu-hi, això heu de fer!
que a fora el fred és fort
i aquí s'hi està molt bé.
Aquí, podreu, Milord,
els maldecaps deixar
sobre el meu pobre cor
i els peus sobre el sofà.
Jo ja us conec, Milord.
Qui sóc voleu saber?
Una noia del port,
una ombra del carrer.

Ahir quan vau passar,
no anàveu poc cofoi
ni poc tibat. Renoi!
la gent fèieu tombar.
Al coll un mocador
de seda immaculat,
semblàveu, ni pintat,
del món l'emperador.
Passàveu, alt i fort.
d'una dameta al braç.
Vós no em vau veure pas.
Me'n va fer mai el cor!
Veniu, aquí, Milord...

Pensar que prou n'hi ha,
sovint, amb un vapor
perquè s'endoli el cor
quan el vapor se'n va!
La dama en el vaixell
es va allunyar de vós,
i us va deixar plorós
i el fred sota la pell.
L'amor pot fer plorar
i el cor pot entristir.
Però cal deixar l'ahir
i avui recomençar.

Veniu, aquí, Milord,
veniu amb mi, si us plau,
com un infant, Milord,
entreu al meu palau.
Jo acaricio el cors
dels tristos i enyorats,
jo canto pels Milords
que estan emmurriats.
Mireu-me bé, Milord,
que si em mireu arrai!
Però, ploreu, Milord?
No hi hauria dit mai.


Writer/s: Georges Moustaki,Marguerite Monnot