Mira bé el que et dic!
Diuen que tota llegenda
té alguna o altra veritat;
si ho parla la gent del poble
no ha de ser casualitat,
que moltes coses contades
potser van ser realitat.
Afina't la memòria
i mira bé el que et dic
aprendràs més història
i guanyaràs un amic.
Sigue veritat o no ho sigue,
l'important és que s'ha dit.
I el que s'ha dit, dit està;
està dit i beneït.
Però lo més bó de tot
és que algú ja ho ha sentit.
Les llegendes se fan grans
cantant lo que t'han cantat.
Si es dona el cas, a vegades,
exagerant la veritat.
Si un poble inventa una cosa
ho fa per necessitat.
Si dius lo que posa
la gent no se'n recordarà,
si la dius ben grossa
voràs tú si se'n parlarà.
Mon tio sempre em contava
que Colom, lo navegant,
no era de terra italiana
sino d'aquí, del voltant.
I que pel riu passejava
dalt d'una barca, remant.
La jota ve de València,
un moro la va portar.
Picasso a la Terra Alta
lo cubisme va inventar.
I la platja del Marjal
plena de nimfes està.
Embustera i batxillera
i portadora de noves,
si no et movies de casa
no sabries tantes coses.
Hi ha qui es pregunta si Túbal
de veritat va vindre en barca,
però, en canvi, tothom sap
que son iaio va fer una arca:
era Noé, el del Diluvi;
de la Biblia gran patriarca.
Afina't la memòria
i mira bé el que et dic
aprendràs més història
i guanyaràs un amic.
Sigue veritat o no ho sigue,
l'important és que s'ha dit.
I el que s'ha dit, dit està;
està dit i beneït.
Però lo més bó de tot
és que algú ja ho ha sentit.
Pot ser veritat o mentira,
pot ser una necessitat,
però una cosa és ben certa:
s'ha parlat i s'ha contat.
I ja pots estar segur
que molta gent ho ha escoltat.
Històries que són del poble
contades sense manies,
cabòries que ara els cantem
en aquelles melodies
de Quico, Jaume, el Noi
i el Mut de les Ferreries.
Si dius lo que posa...
Embustera i batxillera...
Afina't la memòria
i mira bé el que et dic
aprendràs més història
i guanyaràs un amic.
Sigue veritat o no ho sigue,
l'important és que s'ha dit.
I el que s'ha dit, dit està;
està dit i beneït.
Però lo més bó de tot
és que algú ja ho ha sentit.
Mira bé el que et dic,
mira bé el que et dic,
mira bé el que et canto.
Tantes me'n han dit,
tantes n'he sentit
que ja no m'espanto.
Writer/s: Popular/ Artur Gaya,Popular/ Jordi Fusté
