Mirades perdudes
Mirades perdudes dins un món incert,
és el temps de cada dia,
és el temps de cada instant.
Ànima inquieta que fuig,
necessita i desitja
ànima inquieta que estima
aquella mirada perduda.
Abocada a créixer, nina imcompletada,
és el temps de cada vida,
que et fa gran a trepitjada.
Sempre vull estar al teu costat.
És què no venc a tu quan tanques els ulls?
Venga digues-me quan ho deixaràs,
quan ho deixaràs, quan ho deixaràs.
Quan ho deixaràs tot per mi.
Writer/s: Antoni Nicolau
