Mississippi
Vaig clavar la daga a les entranyes del cérvol,
la seva mirada encara la conservo
i no és taxidèrmia, deixant-me portar per atacs d'anèmia
i una conducta generalment tèbia.
Amb el puny van donar dos cops als camions
i jo era a dintre amb la rancúnia dels mastodonts
i entre llaunes de conserva sospitoses,
conduïen sobre sorra, patíem a les rotondes.
La ment més tancada que un menonita
per culpa de la falta de llum i de la càmera tancadíssima,
jo una salamandra cega amb fred de Noruega,
ja faltava poca estona per l'entrega
i m'imaginava les cunetes, els autoestopistes,
portaven motxilles i dents postisses,
cames ortopèdiques, barba de trenta dies.
Anyway, aquest bloody semàfor no canvia.
Espiritual com rituals a a la Costa d'Ivori,
els tres capcots a la sala del purgatori,
els dubtes em mengen les ganes,
a la retina el flashback de les voltes de campana.
La membrana cel·lular plena de cràters,
quan la sang arriba al riu, almogàvers,
boicots i penitència per allà on trepitjo,
pensant en l'Harakiri com en Yoshimitsu.
La boira és cada cop més densa
i l'essència emmordassada a la despensa,
perpetuïtat en el que faig, olimp terrenal,
a la palma de la mà la carta astral.
Un ritual obscur allunyat de tot mantra
on l'única finalitat és desfogar-me,
l'espelma reacciona a la falta d'oxigen,
mamant de les arrels com aborígens.
